Història

El poble d'Avià es va formar al voltant de la parròquia de Sant Martí. Aquesta església, que inicialment estava a l'actual carrer Portal, va ser edificada per ordre del Comte Guifré el Pilós a finals del segle IX, i consagrada pel bisbe Nantigis l'any 907.

Durant la primera Guerra carlina, abans de la presa de Berga, a la rectoria d'Avià s'hi va instal·lar el quarter general carlí, i també el comte d'Espanya, que va ser destituït el 26 d'octubre de 1839 i fet presoner a la mateixa rectoria abans de ser assassinat a Pont d'Espia el 2 de novembre d'aquell mateix any.

L'acta de consagració de l'església de Sant Martí (907) ja menciona el nucli: "villam nominatam Avizano" (BARAUT,1978), on el comte Guifré feu construir l'església. Es va formar una sagrera al seu voltant i a prop del castell situat a la plaça Abat Oliba (CAMPRUBÍ,1998); aquest castell devia ser una torre castellera de vigilància dels camins d'accés. La primera sagrera ocupava la zona al voltant de la plaça Abat Oliba, de cal Gasolà a la plaça; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri, els quals van ser traslladats fora del nucli al segle XVIII, degut a l'augment de població. Una part de la sagrera devia estar emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal li donaven protecció per la part est. Dues portes hi donaven accés: la del carrer Portal, de la que se'n conserva l'arc entre dues cases, que comunicava amb el camí ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró i que es devia trobar a cal Gasolà (APM). Aproximadament al segle XIV hi havia unes 12 cases al nucli (CORTÉS, 1998), que va engrandir-se per la part sud cap a la plaça del Padró durant els segles XVI i XVII, i fins a l'església nova durant els segles XVIII i XIX. Al cadastre de 1767 hi havia 56 cases repartides entre els carrers de Baix (Abat), de Dalt (Portal) i sota el carrer de Baix (Catalunya).

A l'Amillarament de 1862 hi constaven 72 cases repartides entre els carrers Abat, Portal, Padró i de Baix. El nucli antic s'ha mantingut com a lloc de residència al llarg dels segles tal i com ho demostren els fogatges (1497, 1553), capbreus (1701), cadastres (1767) i amillaraments (1862, 1886); així com documents particulars (cal Mas, Vilamarí, Santamaria); fet que es pot constatar en l'evolució d'algunes cases.

En fer la pavimentació de la plaça Abat Oliba, pels volts dels anys 50, alguns veïns recorden que es van trobar restes òssies que podien correspondre a l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc, al costat de l'església. També hi ha constància de tombes antropomòrfiques en aquesta zona, de les quals en resta una mostra a l'antiga plaça dels Estudis, darrera de cal Gabarró.