Ballús

Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d'Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut el fet que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i s'hi van construir la masoveria Terradelles i el molí. A l'amillarament de 1862, Ballús era de Josep Ballús, junt amb la capella, la serra de Ballús, el molí de Ballús, la Plana, el Collet i Terradelles. En aquesta època d'esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l'any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià.

La primera vegada que s'esmenta la capella de Ballús és a l'Amillarament d'Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, juntament amb la casa Ballús, el molí de Ballús, la serra de Ballús, el Collet, Terradelles i la Plana. Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació del 1770, quan es va fer la sala i les habitacions principals, coincidint temporalment amb el final del barroc a la comarca. No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades durant la Guerra civil de 1936. La capella estava dedicada a Santa Maria (Santa Maria de Ballús) (GAVÍN, 1985:20).